EL DESENVOLUPAMENT EN UNA ETAPA FONAMENTAL, L'ADOLESCÈNCIA

L’adolescència es una etapa de canvis profunds en la persona. Autors com Piaget i d’Inhelder diuen que aquests canvis signifiquen per la persona l’entrada en el món dels adults. L’adolescent es sent gran i tracta als adults de tu a tu, des de l’igualtat i reciprocitat. En aquest moment la persona ja es sent capaç d’opinar sobre temàtiques variades de l’actualitat adulta i comença a enraonar sobre situacions que van més enllà del present o situacions que no són reals o són alienes a la seva persona. Com a conseqüència d’aquesta evolució, el subjecte adquireix capacitat de situar-se en la posició de l’altre.Des d’una perspectiva de creixement cognitiu, la teorització sobre una realitat que es prolonga més enllà de la vivència particular i actual, no s’observa en l’infantesa. Això dóna a l’adolescent capacitat per desenvolupar teories més profundes, argumentades i a la fi, més madures. Respecte al raonament de la persona, els adolescents es diferencien dels infants en la capacitat de pensar sobre el món del que és possible.El desenvolupament en aquesta etapa també es produeix en el processament de la informació. Els adolescents guanyen capacitat i velocitat de processament de la informació a mesura que passen els anys. Aquest últim punt te especial incidència alhora de participar en debats ja que l’individu es pot trobar amb opinions molt diferents a la seva. Aquests espais socials de debat són interessants des de el punt de vista del creixement cognitiu ja que sotmeten a l’individu a una constant reflexió i enteniment d’altres opinions.A partir dels 11 anys s’inicia el pensament logicoabstracte, per tant, l’adolescent és capaç de deslligar-se de l’objecte real i operar amb la seva representació conceptual (abstracció i generalització). Pot fer deduccions, previsions i formular hipòtesis. Pot entendre les explicacions basades en pressupòsits d’idees que no s’hagin experimentat. El pensament abstracte permet a l’adolescent analitzar la realitat de manera més ordenada, raonar i fer judicis crítics més sospesats que abans. Diferencia l’essencial de l’accessori. Suspèn l’acció per sospesar les seves idees i hi ha un interès i preocupació per les ideologies i l’esdevenidor (joc dialèctic). A partir aproximadament dels 14 anys és quan comença a consolidar-se el pensament logicoabstracte.Seguint la perspectiva de cognició social, les diferències entre els infants i els adolescents són significatives. En primer lloc els infants tenen un coneixement limitat de les altres persones i les valoren depenen de criteris com el seu aspecte extern, el lloc on viuen, la seva familia o les seves conductes. Veiem que més endavant els infants tardants ja valoren la personalitat dels altres i finalments els adolescents fan descripcions més complexes dels altres, valoren la personalitat, i diferencien entre aparença i realitat. Fan interpretacions i deduccions de les conductes dels individus.Segons R. Selman, en un primer moment l’infant es egocèntric i no disposa d’empàtia, però posteriorment l’individu i a mesura que passa el temps, entèn que hi ha altres formes de pensar i que el món social en el que viu es un conjunt de perspectives diferents que formen l’entramat social. L’adolescent es cada vegada més conscient del món social en el que viu i mostra interés en els afers socials, fer que fa que el subjecte tingui una participació activa en debats com els plantejats en aquesta pac.Per l’adolescent, el món social ja no es concep com un conjunt d’elements independents sinó com sistemes en interacció i repercussions recíproques. Els sistemes socials no són fitxes, si no que canvien a cada moment, en el temps. I a més entenen que el món social no s’explica mitjançant accions de persones concretes, si no que comprenen que el que passa al món es resultat de ‘relacions abstractes, neutres i despersonalitzades’.El coneixement de l’adolescent de l’aspecte social depèn en gran mesura d’una bona tasca educativa tan en àmbits fomals com l’escola com en informals com l’entorn familiar. Veiem que progressivament durant l’infantessa i l’adolescència l’individu va coneixent les institucions i costums socials i això obre les portes junt amb altres avenços a fer possible una reflexió sobre asumptes de temàtica moral. Segons Adelson, Green i O’Neil (pàgina 57): ‘El preadolescente sólo tiene conocimiento confuso de la política y del gobierno; su comprensión de esos temas es difusa, personalizada y concreta. En cambio hacia el final de la adolescencia se ha alcanzado una visión abstracta, diferenciada y funcional del campo político.’Un punt important a tracta es el desenvolupament moral de l’adolescent. Fa referència als principis de l’individu que estableixen allò que es bo/dolent, just/injust i que marquen la conducta de l’individu.Si seguim a Kohlberg, trobarem 3 nivells de desenvolupament moral. Un primer nivell preconvencional, en el qual les regles i expectatives socials són externes a l’individu, els subjectes actuen moguts per l’intenció d’evitar càstigs i obeir a l’autoritat. Posteriorment en un segon nivell convencional, la persona s’identifica amb les regles i expectatives dels altres o les interioritza. I finalment el nivell postconvencional es caracteritza perque els valors personals es defineixen segons els principis escollits per la pròpia persona, sense pressió de l’autoritat.Els adolescents entarien en el segon nivell, tot i que hi ha que estan en el primer o tercer nivell.La majoria d’adolescents mostren principis morals que depenen de terceres persones, que poden ser els pares o persones de referència properes. L’influència de l’entorn social com la familia, l’escola i relacions socials influeixen molt en el desenvolupament de la persona. Aquests àmbits de desenvolupament poden suposar una estimulació o obstaculització del desenvolupament cognitiu de la persona. Creiem que una bona eines per fomentar el desenvolupament es el plantejament de debats on els adolescents reflexionin i expressin opinions i escoltin altres maneres de pensar.